Al principi de la novel·la, Parmenó ens diu que ell i els seus companys s’estan a Bóccoris, al nord de Mallorca, tot esperant que algun comerciant llogui els serveis del seu vaixell, i que si no tenen sort se’n tornaran a Empòrion, on tenen el port base. I mentre esperen, aprofiten per posar a punt el vaixell: «La vela estava una mica esfilagarsada, algunes fustes del folre necessitaven ser recosides, i feia falta donar una capa de brea a tot el casc».
Però haurem d’esperar fins al capítol 11 per saber que Parmenó i els seus companys van aconseguir aquest vaixell gràcies a l’obstinació del seu company Tàmmar el segòbriga, entestat a restaurar una nau malmesa que va pertànyer a un comerciant foceu afincat a Massàlia.
Al capítol 11 i següents assistim al procés de recuperació d’aquest vaixell, que té una característica ben peculiar: a diferència de la majoria de bucs, aquest està construït amb una curiosa tècnica que consisteix a cosir amb cordes vegetals les fustes del folre, de manera que el casc queda tot d’una peça, com la closca d’una nou, lleuger i fàcil de manejar. L’ús de la tècnica dels ‘vaixells cosits’, apresa dels antics egipcis, és habitual a la Grècia del segle VI aC.
Però n’hi ha més: el vaixell de Parmenó és una recuperació literària d’una troballa arqueològica autèntica: un vaixell grec cosit descobert a la Cala de Sant Vicenç de Pollença —a prop de Bóccoris— l’any 2001, i excavat entre 2002 i 2004 gràcies a un projecte d’arqueologia subaquàtica del Consell Insular de Mallorca i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), sota la direcció del Dr. Xavier Nieto.
Sabem que aquest vaixell grec s’enfonsà entorn al 520 aC, l’època en què s’ambienta Els cors de pedra. Un dels articles de la memòria d’excavació publicada pel CASC, dedicat a l’arquitectura del vaixell, explica amb tot luxe de detalls el sistema de construcció d’aquesta nau, i dóna compte d’una important intervenció de restauració a la qual fou sotmès el vaixell temps després de la seva construcció. Al capítol 11 d’Els cors de pedra hem novel·lat aquesta restauració.
Junt amb les restes del vaixell enfonsat, l’excavació subaquàtica va permetre recuperar una gran quantitat d’objectes de gran interès: àmfores, vaixelles de ceràmica fina, un caramull d’eines metàl·liques, un casc de bronze i el seu folre de vímet, un preciós khyatos o cullerot per treure vi de dins les àmfores, amb el mànec en forma de cigne, tapadores de fusta decorades, i molts altres objectes interessants. Molts d’aquests objectes recuperats, que avui es poden veure al Museu de Mallorca i al Museu Pollença, apareixen a diversos capítols d’Els cors de pedra.