Els diaris Menorca i Ultima Hora Menorca tenen un col·laborador, de cuyo nombre no quiero acordarme, que té el dubtós mèrit d’escriure des de fa anys el mateix article, just canviant-ne el títol i una mica la redacció. Té una obsessió malaltissa contra la llengua i cultura de Menorca, i en parla com ho fan els bons pedants i cretins: disfressant-se de cosmopolita, d’home viatjat i saberut, per combatre el localisme tancat, etcètera etcètera.
No pens contestar ni entrar a debatre amb aquest subjecte. De fet, no el llegesc quasi mai. Seria inútil: ell no debat amb ningú, només borda, mossega i insulta. A més, em sembla que té una vena psicòtica: quan algú li contesta amb una carta al director, es fa la víctima ofesa o dóna les gràcies perquè li fan tan de cas. Molt lamentable, en fi.
A seu pamflet d’ahir al Menorca, aquest fulano parla de Madrid, que posa com exemple de modernitat. Enric Vila Delclòs, sense tenir-hi res a veure, ha escrit un sensacional article (El setge, llegiu-lo aquí), en el qual he trobat definida l’autèntica naturalesa del Madrid predicat pel no-esmentat pallasso menorquí: “És aquest Madrid esnob i sense escrúpols, que es creu anglès i sempre acaba fent negocis amb la cabra de la Legión”.
Idò!