Cria corbs…

Ahir capvespre, a la sessió d’investidura del nou Consell Insular de Menorca, durant la intervenció de la consellera Maite Salord, portaveu del PSM, una colla de maleducats la van siular i amonestar quan va dir, literalment: “Hem de potenciar la nostra llengua, la llengua catalana pròpia de les Illes Balears, tal i com recull l’Estatut, com l’eix vertebrador de la nostra societat, com un element de cohesió social, com a tret fonamental de la nostra identitat com a poble, que ha de rebre tot el suport a partir de polítiques que n’assegurin el seu ús i, per tant, la seva pervivència” (vegeu la intervenció sencera al seu bloc). Mala cosa quan piten i escridassen algú que no demana altra cosa que el compliment de les lleis vigents.

La malifeta apareix minimitzada a la premsa publicada en paper, que parla de “conato de abucheo”, o diu que “se escucharon murmullos”. Els testimonis presencials em parlen d’una bretolada prou sonora i nombrosa, que no va ser cosa de dos barruts aïllats. Prou important devia ser quan el conseller Luis Alejandre, que presidia la sessió, va haver de demanar silenci i respecte al públic. Estic totalment d’acord amb l’apreciació que em feia un periodista present a l’acte: si s’haguessin sentit crits d’entre el públic (que no m’haurien semblat bé) quan el nou president Santiago Tadeo parlava de retallar el PTI, els titulars i qualificatius que hauria utilitzat la premsa haurien estat enormes i demolidors.

L’anècdota és tot un símptoma, i podria ser un anunci d’algunes coses lletges que podem veure en els temps que vénen. Els bergants que ahir van escridassar la consellera Maite Salord són el tipus de gent que està àvida de guerra, volen sang. La caverna mediàtica espanyolista ja fa molt de temps que brama per l’arrasament de la nostra llengua i la liquidació de la política de normalització lingüística, i durant els últims temps, els principals portaveus i candidats del Partit Popular han afegit llenya al foc i han atiat l’odi lingüístic. Segur que l’excitació de les baixes passions del talibanisme anticatalà (que vol dir antimenorquí) els ha reportat uns quants vots, però ara els hauran d’administrar. I com ho faran?

Si els nous governants pretenen acontentar-los, l’únic camí que tenen és donar-los la carnassa que demanen, però convé que sàpiguen que els fanàtics de qualsevol signe mai no en tenen prou. Més aviat és al revés: com més mar, més vela. Si, per contra, tan sols es tractava d’una estratègia electoralista i ara apliquen les lleis vigents amb més o menys devoció per la nostra llengua i la nostra cultura, però al capdavall d’una manera correcta, assenyada i prudent, la fera que han despertat se’ls girarà en contra.

En els dos casos, l’avenir es presenta complicat amb els devots de Millán Astray (“muera la cultura”) en plena forma i amb ganes de marxa. És que sol passar quan cries corbs…